LA CASTANYADA

La Castanyada és una festa popular dels Països Catalans, tot i que en molts llocs s'ha perdut a diferència de Catalunya, que se celebra el dia de tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada (entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre).

HISTORIA

És difícil determinar amb precisió l'origen de la tradició. Des del paleolític, la castanya i la gla havien format part dels nostres hàbits alimentaris. Més tard, amb l'expansió del cultiu de castanyers pels romans a la Península, el seu fruit va esdevenir la base de la nostra alimentació, bé fora com a fruit sec, ben fora sec o mòlt per fer farina.

D'aquella època daten els ritus pagans i les festes que coincidien amb la recollida del fruit i servien com a agraïment als déus per la collita rebuda.

Els orígens més propers de la tradició de la Castanyada la vinculen a la fi del segle XVIII i deriven dels antics banquets funeraris en els quals no se servien altres aliments que llegums, fruits secs i panet votius que donarien lloc als panellets. El banquet tenia un sentit simbòlic de comunió amb l'ànima dels difunts: rostint les castanyes es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.


Hi ha una altra versió més pràctica de l'inici de la tradició relacionada amb els campaners. A la fi del segle XVIII, aquests havien de passar la nit de Tots Sants fent sonar les campanes de tots els campanars dels pobles i viles. Com era una tasca dura i àrdua, eren ajudats per amics i familiars. I per aguantar tota la nit, havien alimentar-se amb un dinar energètica: castanyes, moniatos i panellets, regat amb moscatell per suportar bé el fred de la noche.

SIMBOLISME DE LA CASTANYADA

La Castanyera és el personatge que simbolitza la tradició de la Castanyada i que tots els nens esperen els dies previs a la festa. Sol representar-se com una dona anciana, vestida pobrament i amb un mocador al cap, davant d'un rostidor de castanyes per vendre pel carrer. Porta una àmplia faldilla folrada amb un devantal de cànem i llana i al cap llueix una caputxa blanca de llana, molt llarga, que li arriba per sota de mitjana faldilla i la porten lligada al coll i la cintura.

Tradicionalment sortien amb un forn de fang semblant a una copa i venien 8 castanyes per un "quart", l'equivalent a tres cèntims de la nostra moneda.

HALLOWEEN

Halloween és una festa d'origen pagà que se celebra la nit del 31 d'octubre, vigília del Dia de Tots Sants (super versió cristiana), i que té sobre arrels en l'antic festival celta conegut com Samhain (pronunciada «sow-in» ), que significa «fi de l'estiu» i se celebrava en finalitzar la temporada de Collites a Irlanda per donar Començament a «any nou celta», coincidint amb el solstici de tardor.

Durant aquesta nit es creia que els esperits dels difunts caminaven entre els vius, i es realitzaven festes i ritus sagrats que incloïen la comunicació amb els morts. A més, era habitual col·locar una espelma encesa a les finestres perquè els morts

Historia

Fa més de 2.000 anys, la nit de Samhain, els celtes apagaven els llums i Esperabán que la mort no toqués a sobre portes. La cultura celta abastava les Illes Britàniques, Escandinàvia i Europa Occidental i aquesta tradició del Samhain es va estendre per tots aquests Territoris arribant a ser una de les més populars i de fet Podem Dir que tot i Certa distorsió s'ha mantinguda com una cosa tradicional. L'Evolució modificar-però llega a Els nostres dies a partir d'aquest origen i sumi desarrollo.




SIMBOLOGIA

Mussol: símbol de foscor. Els bruixots fan servir el so d'aquest animal per espantar Segons ells, els poders de les tenebres. Tenen super imatge com amulet de bona sort.

Gripau: SER una de les plagues enviades per Déu sobre el poble egipci, ja que ells ho consideraven sagrat i li rendien culte.

Vampirs: En l'època dels druides els dimonis eren representats per aquesta figura. Després ja saps tota la mitologia de Dràcula i dels chupacuellos.

Gats: Era una deïtat en les cultures paganes antigues, en la bruixeria és utilitzada per realitzar tota mena de pràctiques satàniques; era adorat a la ciutat d'Efes a l'era cristiana.

Màscares: Són cares falses o rostres que muesta el que realment no és una persona, la usaven els bufons per a acer riure els reis de Roma.

Mitja lluna i les estrelles: usades en les pràctiques de l'ocultisme, bruixeria, màgia i símbols Adoptats per la "nova era" segons ells ens trobem en l'era de "aquari" (astrologia, creença en els astres).

Boles de vidre: utilitzades pels astròlegs i nova era, també poses similitud a les pràctiques on s'empren Quars, piràmides, pèndols per Segons ells portarà bona sort o magnetisme positiu i Produir hipnotisme.

TOTS SANTS

En l’objectiu de l’Església d’eliminar totes les festes paganes per estendre la presència del cristianisme, al voltant del segle VII va néixer Tots Sants. La celebració creada per substituir el Samhain se celebra principalment l’1 de novembre i té com a objectiu honrar tots els sants, coneguts i desconeguts. De la mateixa manera que hi ha moltes branques dins l'Església, hi ha moltes variables i significats per a la festa de Tots Sants. És popular que les famílies vagin a missa i portin flors a les tombes dels seus familiars i amics morts. En la majoria dels països històricament cristians és un dia festiu nacional. És de les tradicions més esteses, ja que va de bracet de l’Església catòlica, però no s’ha aconseguit mantenir tan forta en les noves generacions o les persones no creients perquè no té un caràcter tan festiu com, per exemple, el Halloween.