My beautiful life

Vídeo Motivació

Carnaval i Quaresma.

1. Origen del carnaval relacionat amb la quaresma, la seva simbologia, tradició...

El carnaval                                                                                                          

El carnaval o carnestoltes és una celebració pagana que coincideix el cicle de la quaresma. Per tant, per situar el carnaval en el calendari hem de buscar la primera lluna plena posterior a l'equinocci de primavera. La celebració s'inicia el dia de Dijous Gras, oscil·larà entre el 29 de gener i el 4 de març, i finalitza el Dimecres de Cendra, dia en què comença la quaresma, que variarà entre els dies 4 de febrer i 10 de març.

Història del Carnaval

La festa del Carnaval és la festa del món al revés. S'escull un rei que, durant uns dies, deixa fer les coses que la resta de l'any estan prohibides o mal vistes. Tot el món es disfressa, juga, balla, canta i fa bromes. El Carnaval és un gran joc en el qual, durant unes hores, pots deixar de ser tu mateix i convertir-te en l'heroi que sempre has volgut ser.

El Carnaval i la religió

El Carnaval també està molt relacionat amb la tradició cristiana. Se celebra uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma. En la tradició cristiana, els 40 dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire. Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles.

Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador, bevedor i esbojarrat. Per l'altre, la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames, que dejuna i és vegetariana.

Simbologia del carnaval

• Un element imprescindible de Portar màscara.
• També Portar disfressa.
• Un actora simbòlic és l'ou i la farina són un acte simbòlic.
• Foc purificador.

2. Quaresma, relacionat amb la setmana santa. La seva simbologia, tradició, i diferents ritus. Quan comença, què significa...

En la quaresma es recorda els 40 dies que Jesús va passar al desert resant i sense menjar per preparar-se abans de sortir a predicar.

Cada any Déu t'ofereix la Quaresma com un temps especial per a tres propòsits:

1) penedir dels teus pecats

2) Fer penitència.

3) Convertir.

Durant la Quaresma, l'Església demana dos sacrificis especials:

1) dejunar: és a dir fer un sol àpat fort a el dia, el dimecres de cendra i el divendres sant. El dejuni obliga a totes les persones de 18 a 59 anys.

2) guardar abstinència: és a dir, no menjar carn tots els divendres de quaresma.

El no menjar carn pot substituir-se per un sacrifici tot els divendres de quaresma.

L'abstinència obliga des dels 14 anys.

A la fi de la quaresma dels catòlics celebren la Setmana Santa, en què es recorda la passió, mort i resurrecció de Jesús.

La Setmana Santa comença amb el DIUMENGE DE RAMS, aquest dia es recorda quan Jesús va entrar a Jerusalem i tot el poble ho va lloar com a Rei. Aquest dia, els catòlics porten palmes a l'Església, com els jueus en temps de Jesús, perquè les beneeixin.

·      Dijous de la Setmana Santa, es recorda el dia que Crist va tenir laultima sopar amb els seus apòstols. Aquest sopar és molt important perquè en ella Jesús, com sabia que anava a morir, va voler fer alguna cosa per poder quedar-se per sempre amb els homes.

·        Després de l'últim sopar, Jesús va anar a resar a una muntanya que es deia de les Oliveres i allí ho van prendre pres. Després el van interrogar, ho van assotar, li van posar una corona d'espines, es van burlar d'El i finalment li van clavar en una creu i va morir.

Després de la seva mort, Crist va ser sepultat i a el tercer dia ressuscitat. Aquest diumenge
és el dia més important de la Setmana Santa, és el dia de més alegria per a tots els catòlics

QUÈ ENS FA POR ?

Les pel·lícules de por ens provoquen malsons en els nostres somnis i fan que tinguem por de certes coses i de certs llocs.

Hi ha molts elements que tenen a veure amb la por a les pel·lícules, un d'ells és la música; la música que fa esperar alguna sorpresa ens afecta molt a l'hora de veure les escenes, per exemple si s'apropa alguna escena terrorífica la música canvia.

La foscor és un altre element que ens fa témer ja que és una cosa que sempre ens ha passat en les nostres vides.

El gènere que més ens afecta del cinema és el gènere de terror. Les coses que tenen a veure amb esperits, fantasmes, mort, entre d'altres,

i a més estan basades en fets reals doncs fan que tinguem més por encara.

Des de el meu punt de vista crec que moltes persones creuen en aquestes coses i per tant mes raó per tenir por.

En el cas de la pel·lícula "expedient Warren" apareixen tots aquests elements i per tant pertany a el gènere de terror.

En aquesta pel·lícula apareixen elements terrorífics, i a més està basada en fets reals.

En el meu cas, les pel·lícules de terror m'agraden ja que des del meu punt de vista són aventures que hem de seguir.

En aquest moment les coses que mes em fan por és perdre als meus estimats. I també li tinc por a DÉU, ja que és el mes poderós de tot Univers.

LA  CANDELERA

El Dia de la Candelaria és una festa catòlica que se celebra el dia 2 de febrer de cada any (40 dies després de Nadal). També és coneguda com a festa de la Llum, festa de les Candeles, la Presentació de el Senyor i la Purificació de la Verge.

L'origen del Dia de la Candelera dona lloc a la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la Mare de Déu després del part. El dia 2 de febrer es compleix el 40è dia des del naixement de Jesús i d'acord amb la llei de l'Antic Testament acabava el ritual que acompanyava el naixement d'un nen. Té el seu origen a l'Orient amb el nom de "Trobada". 

SIMBOLOGIA

La Verge de la Candelera és una de les advocacions de la Mare de Déu. La història d'aquesta imatge està unida íntimament a la història de les Illes Canàries i especialment de l'illa de Tenerife doncs va ser el lloc on es diu que va aparèixer.

Sant Josep

REFRANYS SOBRE LA CANDELARIA

"El dia de la Candelera que no plogui, hivern fora; i si plou i fa vent, hivern dins "

"El dia de la Candelera està l'hivern fora, però si no ha nevat i vol nevar, hivern per     començar"

"Si la Candelera plora, l'hivern va Fora; si no plora ni dins ni Fora; que plori, que no plori, que deixi de plorar, la meitat de l'hivern falta de passar "

"La Candelera ha plorat, però l'hivern no s'ha acabat"

"Si per la Candelera plora, ja està l'hivern fora, i si no plora, ni dins ni fora"

"Quan la Candelera plora, ja està l'hivern Fora; però si dóna a riure; l'hivern per venir "

La setmana dels barbuts

La setmana dels barbuts és la setmana més freda de l'any, que comença el dia 13 i acaba el dia 17 de gener. El nom prové de les llargues barbes que tenien aquets sants:

1.- Sant Hilari que comença el dia 13 de gener

2.- Sant Pau ermità i sant Maur que comçen el dia 15 de gener

     

3.- Sant Antoni Abat, el dia 17.

*(També se sol allargar la setmana fins a sant Fructuós, el dia 21, i sant Vicenç, el dia 22.)

LOCALITZACIÓ: Calalunya

CARACTERÍSTIQUES DEL TEMPS


-La setmana dels barbuts, setmana d'esternuts.

      
-Pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts.

    
-Per la setmana dels barbuts governen els tres germans: tos, moquina i amagamans.

      
-Entre sant Antoni i sant Sebastià, més fred que entre tot l'any fa.

       
-Per sant Antoni fa un fred del dimoni.

       
-Per sant Sebastià fa un fred que no es pot aguantar.

-Quan venen els tres barbuts, sant Pau ermità, sant Maur i sant Antoni abat, venen els freds cascarruts.

-Si plou per sant Pau, hivern adeu-siau, i si fa sol, ve un hivern nou.


*En aquesta setmana (del dia 20 de gener fins al 27 de gener), ha sigut una setmana
amb forts vents y fortes plujes que fan fer caure molts arbres, faroles, algunes
infraestructures com cartels, plaques, etc.

FEINA SOBRE NADAL

1. Simbologia de preparació del Nadal. Advent, corona i el seu significat:

La corona d’advent és un dels costums que els cristians viuen en apropar-se el Nadal. És formada per quatre espelmes amb branques vegetals, que es van encenent, una a una, durant les quatre setmanes que precedeixen al Nadal.

La corona d'advent troba les arrels en els costums precristians dels pobles del nord, entre els segles IV i VI. Durant el fred i la foscor de desembre, col·lectaven corones de branques verdes i encenien focs com a senyal d’esperança en la vinguda de la primavera

La corona és plena de símbols: la llum recorda la salvació; el verd, la vida; la seva forma rodona, l’eternitat, etc.; és formada per quatre espelmes que s’encenen progressivament, diumenge rere diumenge, fins arribar a la solemnitat de Nadal fent oració en família. És la memòria de les diverses etapes de la història de la salvació abans de Crist i símbol de la llum profètica que il·luminava la nit de l’espera fins a sortir el Sol de la Justícia

Simbologia

-La forma circular: el cercle no té ni principi ni fi, és senyal d’eternitat.

-Les branques verdes: simbolitzen l’esperança i la vida;

-Les quatre espelmes: s’encenen d’una en una, durant els quatre diumenges d’advent. Simbolitzen la llum enmig de les tenebres: la salvació que porta Jesucrist és llum per a la vida de cada persona.

-El color vermell significa l’amor de Déu.

-La corona pot ser beneïda per un sacerdot.

2. Simbologia relacionada amb el Nadal, 25 de desembre, origen i adaptació de la festa pagana a una festa religiosa.

El Nadal és una de les festivitats més importants del cristianisme. Aquesta solemnitat, que commemora el naixement de Jesucrist a Betlem, se celebra el 25 de desembre a l'Església catòlica, a l'Església anglicana, en algunes comunitats protestants i en la majoria de les Esglésies ortodoxes.

origen

En un primer moment, durant els segles I i II després de Crist, els cristians no celebraven el naixement de Jesús. Es sabia quan havia mort, en la Pasqua Jueva, però no quan havia nascut. No obstant això, al segle III ha els primers testimonis de que la festa del Naixement de Crist era celebrat per l'Església, encara clandestina, el dia 25 de desembre.

Com en altres casos, els primers cristians van aprofitar festivitats paganes per celebrar la seva fe. En el cas del Nadal, al voltant de el 25 de desembre les civilitzacions precristianes celebraven el solstici d'hivern, en què la llum tornava de nou i s'acabaven les tenebres. Tot i que és una època de fred i de nits llargues, se sap que la vida torna de nou a començar.

Símbols

L'arbre de Nadal

Per exemple, la història de l’arbre de Nadal. Els antics pobles nòrdics europeus tenien el costum d'adornar certs arbres de fulles perennes durant els últims dies de desembre, durant l'hivern, quan tota la natura sembla morta i freda. El seu verd perenne era símbol de la immortalitat. A convertir-se al Cristianisme, els primers cristians, que eren moltes vegades provinents de la cultura pagana, van conservar la tradició, però van canviar totalment el significat, referint-lo a Crist com "Nou arbre de Jesse.

Els regals de Nadal

La relació Nadal-regal és molt antiga. Des de l'inici, un regal en aquestes dates ha estat una manera de transmetre de manera material a les persones estimades la pròpia alegria pel naixement del fill de Déu.

Fins al segle XIX, no es va generalitzar la idea, naixent de les classes mitjanes, de la burgesia. Reis Mags, Nen Jesús, Santa Claus o Pare Noel, Caga Tió ... són personatges que, en les dates de Nadal, porten regals als nens.

Els pessebres

Un pessebre és la representació domèstica de el misteri de la Nativitat de Jesús. El costum va sorgir quan en el Nadal de 1223, a Itàlia, Sant Francesc d'Assís va participar en la Missa dins d'una cova a la localitat de Greccio. En ella, després d'haver demanat permís al Papa Honori III, havia instal·lat un pessebre amb una imatge en pedra de l'Infant Jesús i un bou i un ase vius.

Relacionat amb el cristianisme

El Cristianisme, que respecta el que de positiu hi ha a les cultures, va prendre l'aspecte positiu de la festa. Jesús mateix es va definir la "Llum de el món". A més, la mateixa posició de el sol va ajudar a cristianitzar la celebració. Els pagans veien l'orient com l'origen de la llum i de la vida, lux ex orient, deien els llatins.

El Cristianisme, nascut a orient pel que fa a l'antic món clàssic va aprofitar aquests elements de cultura i religiositat per anunciar més fàcilment el missatge cristià. A partir d'ara el "sol" que neix serà Crist, i amb Ell la llum que il·lumina les nostres ànimes en el camí a la salvació. Aquest mateix significat de la llum el tenen les innombrables espelmes i llums que bellament adornen l'entorn nadalenc.

3. Simbologia relacionada amb el Pare Noel, origen d'aquesta celebració, i el per què de la mateixa.

Sant Nicolau va ser un bisbe cristià que va viure a l'actual Turquia al segle IV. Encara que va realitzar molts miracles, el més conegut relata que va donar la vida a tres nens que havien estat esquarterats per un carnisser i havia introduït les restes en uns sacs. Per això, la seva figura ha estat sempre unida als nens. La seva devoció ha perviscut tant en l'Església catòlica com en l'ortodoxa. Aviat, es va associar al sant als regals que els nens rebien per Nadal.

La imatge actual és una barreja del Sinterklaas holandès i tradicions escandinaves que havien arribat a EUA. El seu origen es remunta a una nit de 1822, quan el pastor protestant Clement C. Moore va crear el personatge de Santa Claus. El 24 de desembre, en caure la tarda, la seva esposa va comprovar que li faltaven algunes coses per al sopar i va demanar al seu marit que anés a comprar-les. A la tornada, Clement es va entretenir un estona amb el guarda Jan Duychinck: un holandès gros i efusiu, amb ganes de contar les tradicions nadalenques de la seva terra, en particular els costums relacionats amb Sinterklaas (Santa Claus).

Ja a casa, el Dr. Moore mentre la dona preparava el sopar, va escriure un poema per a les seves tres filles contant la visita que li havia fet sant Nicolau. La figura que va descriure era la mateixa de Duychinck: un subjecte cordial, gros, d'ulls espurnejants, nas vermell i galtes ruboritzades, que portava pipa i deia “ho, ho, ho". Encara que el personatge s'anomenava Sant Nicolau, no tenia res del bisbe.

4. Simbologia relacionada amb el cap d'any, el raim, i altres ritus que donen sort, relacionats amb el canvi d'any.

1. LES 12 RAÏMS

La tradició per als espanyols són els dotze raïms, una amb cada campanada. Aquesta pràctica va començar a dur-se a terme a finals de segle XIX quan es va produir a Espanya un excedent en la producció d'aquesta fruita i des de llavors s'ha anat afermant fins a esdevenir el nostre símbol d'identitat per acomiadar-nos d'l'any vell.

2. ROBA INTERIOR ROJA

És símbol de bona sort a Espanya entrar a l'any nou amb la roba interior vermella. A més de la bona fortuna que porta en tots els sentits cal prestar especial atenció a l'aspecte sentimental, ja que se suposa que el color de la passió afavorirà la nostra vida íntima i ens va a portar l'amor.

3. DÓNA AMB OR

Tot just acabar les dotze campanades es reparteixen els primers petons i cal brindar pel que ens oferiran els propers 365 dies. Per a això és tradició omplir les copes de xampany, cava o sidra i ficar dins una peça d'or. Els matrimonis solen introduir les seves aliances de casats per enfortir el vincle i després de xocar les copes mirant-se als ulls es gaudeix de la primera beguda de l'any.

4. LES 12 PANSES

Dotze campanades, 12 panses. Els veïns de l'malagueny poble del Borge han canviat la tradicional raïm pel seu producte autòcton per excel·lència. Encara que es pot triar entre una i altra manera d'entrar en el nou any, els borgeños fan gala d'el fruit que ja és símbol de la seva identitat i que els fa coneguts a Andalusia sencera.

5. ENCESA DE FOGUERES

Encara que són més conegudes a la vigília de Sant Joan, hi ha pobles de l'interior d'Espanya que acostumen a encendre fogueres per a la nit de Cap cremar en un paper les coses dolentes que han ocorregut durant l'any perquè no es repeteixin en el següent. El foc és símbol sempre de força i passió que destrueix el negatiu que pugui existir en el nostre voltant.

5. Simbologia relacionada amb els reis mags, origen de la festa, els regals, el seu simbolisme...

La importància dels Reis d'Orient és principalment religiosa: ells són els protagonistes de l'Epifania, és a dir, de la manifestació de Déu a tots els homes, de tots els pobles de la terra.

Ja havien estat anunciats en l'Antic Testament (el llibre dels Reis i Isaïes) i sant Mateu els descriu com “mags d'Orient". Que fossin tres i reis, és una tradició que va consolidar-se ràpidament, com demostra Orígens, teòleg del segle II. Probablement es tractava de sacerdots de Babilònia, del culte de Zoroastre, dedicats a l'astrologia.

En el segle V, Lleó Magne fixa en tres el nombre de reis, representant així les tres races humanes: la semítica, representada pel rei jove; la camítica, representada pel rei negre; i la jafètica, representada pel rei més ancià. Al segle XV, amb el descobriment de noves terres, adquireixen els trets definitius.

Al llarg de la història han rebut noms com Magalath, Galgalath i Serakin; Appellicon, Amerin i Damascón; o Ator, Sater i Paratoras. Els noms Melcior, Gaspar i Baltasar apareixen per primera vegada en un pergamí del segle VII.

Les restes dels reis d'Orient, després de ser trobats per Santa Elena a Saba, van viure un agitat trasllat per tot Europa, fins que van reposar finalment a la catedral de Colònia.

Una tradició popular és que durant el Nadal els animals domèstics adquireixen el privilegi de poder parlar. Per això té sentit posar en els pessebres el ruc i el bou en amable companyia amb la Sagrada Família, els pastors i els Reis Mags.